Conversar (valencià)

[Annabel M. Zamora]

¿Alguien me puede decir por qué agrupa las palabras al pegar desde Word? ¡Gracias!

(Aquests textos són missatges que vaig enviar al forum del voluntariatpelvalencià mantingut pel Secretariat de Promoció delValencià delaUniversitat d’Alacant amb la intenciód’intercanviarhistòriesinventades amb qui volguera continuar un diàlegde ficción ambmatisosfantàstics. Va ser Isthar qui va respondre alprimer missatge ialllarg d’un temps ens vam divertir amb el jocpseudoliterari. Aquíteniuels meus textos. Calaclarar queni jo ni Isthar som valencianoparlants,disculpeu leserrades, tan solssom aprenents d’una llengua que enssemblainteressant. Si us agradainclouré la resta de textos, i si nodoncs hodeixem aqui).


Missatge 1. 22 de gener

Surfejant els miratges elèctrics dels oceans instantanis que habiten la xarxa, he arribat a esta platja nova.
No sé quant de temps passarà fins a reunir els aparells per a salpar cap a altres espais d'expressió, però ací deixe el meu missatge perquè pense que estaria bé conéixer els habitants d'esta illa-bosc incipient i potser nodrir-nos mútuamente amb les nostres veus.

Missatge 2. 24 de gener.

Oh, Ishtar, per fi he acabat de construir la casa de l'arbre i ara puc oferir-te la meua hospitalitat. Deixa que t'aculla amb devoció des del llindar d'este somni, caminem lleuger mentres petits talls broten saludant els nostres passos, deixem-los que florisquen esbossant els nostres turmells! Seguem. I parlem des de la finestra del deliri...

Els teus missatges emeten harmònics imantats que m'han atret per ainvocar-te.Tornaries a ungir amb l'oli de les teues paraules este dia hivernal? Potser, llavors, que la neu que cobreix esta cruïlla de senders deixara germinar la petita llavor, potser que s'iniciara un moviment sinèrgic de ses germanes endormiscades.

Un fòrum santuari de silencis? No penses que en la xarxa els silencis aboquen al no-res, i que la virtualitat demana la generositat de la reciprocitat a curt termini?
Podem trobar-hi escut darrere d'un nom, oferir eixe nom com a espurna que desperte la torxa de la curiositat, Ishtar, podem posar-nos-hi túniquesque ens facen semblar eteris i no pas camises de força però esperem a canvi una mirada i, si és possible una resposta,no el silenci.

Silencis que sí queadoraria? El de latendresa, sobre tot. I... ben pensat quasi sempre naixen la cadència hipoacústica de les respiracions apaivagades:la dels amants d'ànima,la del nadó arrecerat en el pit de sa mare...L'únic silenci cert seria el de la fi de la vida, almenys per a qui no som receptius als missatges de l'altre costat, qui sap...

Creus que trobaré la clau del meu tresor aquí? Busque tessel•les que m'ajuden a compondre el mosaic de ma vida, però la clau no la podem rebre de l'altre, està dins de nosaltres, o això pense jo.

El meu avatar? I el teu? De l'antiga Mesopotàmia la deessa de l'amor,l a fecunditat i la guerra.Perquè exaltació dels plaers carnals?
I què és el que has percebut de Nerwen? Dis-me... sé que no erraràs.

Enamorament?Sí, d'una fantasia de caràcter kàrmic que s'esforça a fer autopsia del meu cor cadavolta que pren forma humana. I amb les filagarses encara palpitants facollars que regala a qui no sóc jo.

Pau.
Nerwen.

Missatge 3. 28 de gener.

Dia 3 de la meua arribada a l'illa.

M'he despertat abans que la claror del dia amagara Mercuri i Venus, a trenc d’alba.
M'he alçat amirar per la finestra i un estremiment ha fet escalèxtric per la meua espina dorsal: davant de mi, esboç de paisatge amb efecte flou.
Baixe la mirada al terra del bosc, un blanc grisenc amb textura de cotó enpèl dolç em nega els metres que em separen de les arrels de l'arbre que m'ha acollit. Em delecta esta novetat meteorològica. L'illa ha fet capoll enun núbol de boira, una cascada de cúmuls que fand'atrezzo d'unescenari gòtic on actua sense malícia l'ordre nocturn de la natura:escolte el batre d'ales de l'òliba que viu en les branques de dalt i elque sembla la trajectòria instantània d'un esquirol.

Em gire per tornar almeu llit i veig que hi ha una nota al costat de laporta, algú l'hadeixada mentres jo hi estava d'esquena. L'ombra fugaç del visitant il•legal m'inquieta una mica i faig revisió ocular de les meues pertinences, però el desassossec s'esvaïx de seguida quan pense que el Corsari Hepburn buscaria pedres enlluernadores, i a mi m'agrada desdejunar-me en minúscula.

I ara, Ishtar misteriosa, accepte la suggerència de Hepburn i t’invite a un té Sakura, amb aromes de cirera.


%3Cbr%3E%3Cbr%3Ehttp://www.iifv.ua.es/voluntariat/forum/viewtopic.php?t=57

[Blanca Sandino]

Hola, Annabel. Mira a ver si en este mensaje de David, encuentras la solución:

http://www.editorialalaire.com/viewtopic.php?t=701

Estos editores son muy suyos : )

Aunque no entiendo bien el valenciano, he leído tus textos. Me gusta cómo suena. Mucho.

¿Alguien me puede decir por qué agrupa las palabras al pegar desde Word? ¡Gracias!

(Aquests textos són missatges que vaig enviar al forum del voluntariatpelvalencià mantingut pel Secretariat de Promoció delValencià delaUniversitat d’Alacant amb la intenciód’intercanviarhistòriesinventades amb qui volguera continuar un diàlegde ficción ambmatisosfantàstics. Va ser Isthar qui va respondre alprimer missatge ialllarg d’un temps ens vam divertir amb el jocpseudoliterari. Aquíteniuels meus textos. Calaclarar queni jo ni Isthar som valencianoparlants,disculpeu leserrades, tan solssom aprenents d’una llengua que enssemblainteressant. Si us agradainclouré la resta de textos, i si nodoncs hodeixem aqui).


Missatge 1. 22 de gener

Surfejant els miratges elèctrics dels oceans instantanis que habiten la xarxa, he arribat a esta platja nova.
No sé quant de temps passarà fins a reunir els aparells per a salpar cap a altres espais d'expressió, però ací deixe el meu missatge perquè pense que estaria bé conéixer els habitants d'esta illa-bosc incipient i potser nodrir-nos mútuamente amb les nostres veus.

(....)

%3Cbr%3E%3Cbr%3Ehttp://www.iifv.ua.es/voluntariat/forum/viewtopic.php?t=57