Espacio íntimo.
Publicado: Sab, 04 Jul 2009 15:17
En mi letargo, qué arquitectura
se resistiría a esconderte tanto,
como yo te escondo.
La sal del aire
deshoja sombras sobre la ciudad.
El espacio
íntimo.
Un espacio.
Pincelada de oxígeno,
contra el tedio
de las comprimidas casas de esta calle.
Presiento estructuras
rebotando y recalando entre la espuma y la arena
de la playa empapelada en este cuarto tan pequeño.
Signos trazados
sobre el cemento del suelo.
Niños de tiza,
perros de escarcha,
jugando.
Casualmente, un punto es una estrella.
Al final todo se resume en un ascensor que sube
hasta la torre del teleférico y vuelve a bajar.
Sube y baja todo el día.
Cuando llega la noche,
el hombre encargado del teleférico
apaga los controles,
se pone su cazadora gris, coge su coche gris
y se va a su casa gris.
En la cama, apenas, adormecido:
El espacio íntimo.
Presencia persuasiva en la palma de tu mano.
Casualmente,
el espacio parece un punto que se convierte en estrella.
Y la estrella, el deseo,
mi deseo:
Que los ejércitos
de tus más íntimos espacios
abran fuego
entre las aguas y tierras
de tus vidas de aire.
Y si alguién lo quiere leer en catalán.
Caminar pensant i escrivint
a les cantonades de les catifes i les cortines.
I a la letargia, quina arquitectura
es resistiria a amagar-te tant,
com jo t'amago.
Avui és tard.
La sal de l'aire
desfulla ombres sobre la ciutat.
L'espai
íntim.
Un espai.
Pinzellada d’oxigen
contra el tedi
de les comprimides cases d'aquest carrer.
Pressento estructures
rebotant i recalant entre l'escuma i la sorra
de la platja empaperada en aquesta cambra tan petita.
Signes traçats
sobre el ciment del terra.
Nens de guix,
gossos de gebre,
jugant.
Casualment, un punt és una estrella.
I al final tot es resum en un ascensor que puja
fins a la torre del telefèric i torna a baixar.
Puja i baixa tot el dia.
I quan arriba la nit,
el senyor encarregat del telefèric
apaga els controls,
es posa la seva caçadora, agafa el cotxe i se'n va a casa seva.
I al llit, amb prou feines, endormiscat:
L'espai íntim.
Presència persuasiva en el palmell de la teva ma.
Casualment,
l'espai sembla un punt que esdevé estrella.
I l'estrella, el desig,
el meu desig:
Que els exèrcits
dels teus més íntims espais
obrin foc
i obrin terres
a les aigües manses
de les teves vides d’aire.
se resistiría a esconderte tanto,
como yo te escondo.
La sal del aire
deshoja sombras sobre la ciudad.
El espacio
íntimo.
Un espacio.
Pincelada de oxígeno,
contra el tedio
de las comprimidas casas de esta calle.
Presiento estructuras
rebotando y recalando entre la espuma y la arena
de la playa empapelada en este cuarto tan pequeño.
Signos trazados
sobre el cemento del suelo.
Niños de tiza,
perros de escarcha,
jugando.
Casualmente, un punto es una estrella.
Al final todo se resume en un ascensor que sube
hasta la torre del teleférico y vuelve a bajar.
Sube y baja todo el día.
Cuando llega la noche,
el hombre encargado del teleférico
apaga los controles,
se pone su cazadora gris, coge su coche gris
y se va a su casa gris.
En la cama, apenas, adormecido:
El espacio íntimo.
Presencia persuasiva en la palma de tu mano.
Casualmente,
el espacio parece un punto que se convierte en estrella.
Y la estrella, el deseo,
mi deseo:
Que los ejércitos
de tus más íntimos espacios
abran fuego
entre las aguas y tierras
de tus vidas de aire.
Y si alguién lo quiere leer en catalán.
Caminar pensant i escrivint
a les cantonades de les catifes i les cortines.
I a la letargia, quina arquitectura
es resistiria a amagar-te tant,
com jo t'amago.
Avui és tard.
La sal de l'aire
desfulla ombres sobre la ciutat.
L'espai
íntim.
Un espai.
Pinzellada d’oxigen
contra el tedi
de les comprimides cases d'aquest carrer.
Pressento estructures
rebotant i recalant entre l'escuma i la sorra
de la platja empaperada en aquesta cambra tan petita.
Signes traçats
sobre el ciment del terra.
Nens de guix,
gossos de gebre,
jugant.
Casualment, un punt és una estrella.
I al final tot es resum en un ascensor que puja
fins a la torre del telefèric i torna a baixar.
Puja i baixa tot el dia.
I quan arriba la nit,
el senyor encarregat del telefèric
apaga els controls,
es posa la seva caçadora, agafa el cotxe i se'n va a casa seva.
I al llit, amb prou feines, endormiscat:
L'espai íntim.
Presència persuasiva en el palmell de la teva ma.
Casualment,
l'espai sembla un punt que esdevé estrella.
I l'estrella, el desig,
el meu desig:
Que els exèrcits
dels teus més íntims espais
obrin foc
i obrin terres
a les aigües manses
de les teves vides d’aire.